Tampere, indústria i sauna.

La segona gran ciutat que vàrem visitar amb els de casa va ser Tampere. Situada a l’interior de Finlàndia, prop de la zona dels llacs, és la ciutat on l’industria té un major impacte; si més no, un major impacte visual. Coneguda com Manse en l’argot de la ciutat (la paraula prové de Manchester, la ciutat industrial d’Anglaterra) i és degut a la seves similituds, com per exemple la utilització indiscriminada del maó vermell, que personalment m’encanta.

 

Altres coses que relacionen la ciutat directament amb la indústria, és la seva proximitat a un petit poble anomenat Nokia, on una vegada una empresa de telecomunicacions va començar la seva aventura empresarial treballant la cel·lulosa (!). O també l’obertura d’un dels museus més importants dedicats a Lenin.

Però sens dubte el millor de la ciutat és la Catedral, el barri de Pispala i la sauna Rajaportin. La primera, és una Catedral de principis del segle XX que pertany al moviment del Nacionalisme Romàntic finès, amb grans bloc de pedra autòctona de color gris, teulades roges i motius de natura nòrdica. Va ser votada pels finesos com l’església més bonica del país; és de les que no et deixa indiferent. A l’interior tot i la seva austeritat pròpia de les esglésies protestants d’aquí dalt, s’hi poden veure preciosos frescos de Hugo Simberg, com per exemple L’Àngel Ferit.

 

Sobre Pispala, dir que és una zona elevada amb un agradable barri de casetes des d’on es pot veure el centre de Tampere i els llacs dels voltants, i té la sauna pública més antiga de Finlàndia: la sauna Rajaportin. Una petita sauna de l’any 1906 que pràcticament no ha estat modificada, i segueix funcionant amb l’antiga caldera de fusta. A dins el primer que notes és l’agradable olor a fumat de la fusta cremada i la companyia pròpia d’un local social com són les saunes. Aquesta encara segueix sent utilitzada per els treballadors del barri que hi van cada dia després de treballar, per rentar-se i el que és més important, socialitzar-se. El vestidor sembla ben be un bar, on la gent està conversant sobre política o hoquei gel amb una cerveseta a la ma. Un cop nu i ben nu, entres a la part pròpiament dita sauna, on hi ha una font d’aigua per rentar-te a la part inferior i uns seients a la part superior per suar sense parar. La temperatura no és excessivament elevada, o si més no a causa de la baixa humitat, es fa força suportable. Ara bé, quan els finesos comencen a abocar litres i més litres d’aigua damunt les pedres roents, un vapor bullent d’aigua puja cap a la part més alta fent de la sauna una pràctica impossible per els catalans (impossible amb presencia de finesos). Després del sofriment però, et queda la pell fina, neta i relaxada com mai. Un altre dia tinc ganes de parlar sobre aquesta gran activitat nòrdica que és la sauna. Per ara aquí us deixo les fotos del viatge.

PS: Si visiteu Tampere no us perdeu el mercat municipal, és molt agradable amb coses que fan molt bona pinta!