Hola de nou. Amb Setmana Santa i tot plegat he estat molt de temps desconnectat, però ara tinc històries fresques per explicar. A mitjans del mes passat en Bernat, la Blanca i la Maialen van estar de vacances per aquestes contrades i vam aprofitar per llogar un cotxe i visitar la part més oriental de la famosa zona dels llacs, gairebé a tocar la frontera amb Rússia. Per introduir aquesta zona el millor és veure una imatge del Google Maps i així us podeu fer una idea de què vol dir “la regió dels mil llacs”.
El més graciós del cas és que hi han molt més de mil llacs en aquesta regió. De fet n’hi ha prop de 40.000 essent el llac Saimaa el més gran i important. Com us podeu imaginar, viatjar per un lloc així significa estar passant constantment per petits llacs i espessos boscos, tot molt humit i verd. La nostra ruta concreta va ser resseguir tota la costa del Bàltic des de Hèlsinki fins a Lappeenranta, on només hi vàrem fer nit. El dia següent ens vàrem dirigir cap al nord direcció Savonlinna, passant per dos paratges preciosos que valen molt la pena. El primer que et trobes venint des del sud és Parikkala una petita localitat envoltada de llacs i boscos on hi ha moltes rutes per fer caminant, en bici, o bé amb canoa durant l’estiu. En concret aquest poble es troba dins la Carèlia, en comptes de la zona dels llacs, però no vàrem notar la diferència. Seguidament vàrem enfilar per la cresta de Punkaharju, una carretera que serpenteja entre llacs al llarg de 7 quilòmetres, sobre una cresta provocada per la sedimentació de grava en l’era glacial. Resumint, una carretereta amb aigua a banda i banda que sintetitza el que és la regió dels llacs. Molt maco. Aquí podeu veure la carretera.
Sé que sembla que no tingui res d’especial aquesta carretera, però és que en tot el trajecte no hi ha ni un sol lloc que no estigui completament poblat de pins i bedolls que tapen les vistes. Es podria aplicar allò de “els arbres no et deixen veure el bosc”. Mai millor dit. Aquí podeu veure les vistes laterals (quan hi vàrem estar nosaltres encara estava tot glaçat!).
Finalment vàrem arribar a Savonlinna, una ciutat famosa pel castell amb fortificació que té i per estar al costat del llac Saimaa, el qual va donar vida a la ciutat en temps passats. El castell i tota la zona dels voltants és molt maco, però la ciutat és molt, molt tranquila i no està gaire preparada pel turisme de cap de setmana. Com no em cansaré mai de dir, la Finlàndia per visitar està en els boscos i en les zones despoblades, no en els centres urbans.
Només una anècdota curiosa sobre el castell: com tots els castells envoltats d’aigua, estan super protegits dels atacs enemics pel simple fet que tenen que atacar des de l’aigua i els és/era molt difícil arribar-hi. Però ep! Que aquí a l’hivern es congela tot! Efectivament, durant els mesos d’hivern, el castell era un blanc fàcil per les tropes a peu.
Podeu veure més fotos al flickr de Suomiant fent clic aquí.
Per cert, estic molt content d’aquest Barça i de ser culé. El que em molesta més de la campanya indesitjable del club madridista i de la central lechera, és que es creien realment amb possibilitats de guanyar-nos. Fan tota aquesta campanya pudent, perquè es pensaven estar a l’altura. Quins il·lusos! Empatem un partit d’una competició en que els portem 8 punts d’avantatge, els eliminem tranquil·lament amb un 3 – 1 d’Europa i perquè fan un gol al temps de descompte d’una final de copa, ja es creuen a l’altura? Sincerament, la final de copa no es va guanyar perquè en Pep tenia molt clar que si s’anava a tope a la final, els jugadors tindrien desgast físic (lesions provocades pel joc brut) de cara els partits més importants (semifinals de Champions). Madridistes, que sembla que ja no us recordeu del 5 a 0!
Read Full Post »
Suomiant 