Moi moi! Que és la forma finesa de dir adéu!
Sóc ja per terres catalanes i m’acomiado de Finlàndia i del bloc Suomiant amb aquesta última entrada.
Aquestes dues últimes setmanes he estat en una comunitat ecològica al sud-est del país fent un voluntariat, cosa que m’ha mantingut força al marge de qualsevol tipus de tecnologia i per tant de qualsevol comunicació amb la societat. Aquest voluntariat m’ha servit, a part de per conèixer un estil de vida desconegut per mi fins ara, per acomiadar-me del país de la millor manera possible, en ple contacte amb la natura. Allà vivíem al mig del bosc, al costat del llac, i he pogut confirmar el que tothom m’havia estat dient fins ara, que el bé més preuat dels finesos és el bosc. Si decidiu viatjar a Finlàndia, per poc que podeu, llogueu una petita cabanya perduda al mig del no res i passeu uns dies allà aïllats. Definitivament la meva millor experiència a Finlàndia i sens dubte la meva recomanació final per “viure” el país.
Us deixo els enllaços a les fotos dels últims viatges que he fet i que no m’ha donat temps de poder-vos explicar. Espero poder-ho fer en persona.
Molt breument: recomano anar a Tallinn per els seus parcs i el seus carrerons del casc antic, i recomano anar a St. Petersburg per la seva majestuositat i per l’Hermitage, el millor museu que he vist mai.
Moltes gràcies a tots per els vostres comentaris al llarg de tot aquest temps i espero veure-us ben aviat.
Suomiant 
