Feeds:
Entrades
Comentaris

Amb la visita dels de casa, he tingut la oportunitat de viatjar una mica més pel país i en les properes entrades destacaré els llocs més interessants. El primer d’ells és Turku.

La ciutat de Turku (Åbo en suec) va ser la capital de la regió de Finlàndia durant el regnat suec (s. XIII – s. XIX). Situada al sud oest del país, a menys de tres-cents kilòmetres de Stockholm, era el lloc perfecte per establir una capital de control i recaptació d’impostos. Precisament aquesta proximitat a Suècia va ser el motiu principal pel qual al 1827, durant el Gran Ducat Rus, El Tsar Alexandre I va desplaçar la capital a Hèlsinki, més a prop de Rússia i sobre tot més lluny de Suècia. No cal dir que no hi ha més competitivitat dins de Finlàndia que entre l’actual capital i l’antiga.

 

 

Travessada per el bonic riu Aura, el qual dona vida i divisió a la ciutat, la seva riba aglutina bona part de les atraccions. Una possible ruta per visitar l’antiga capital en un sol dia podria ser començar per la impactant catedral luterana (interessant interior), la qual està al costat d’un curiós campus universitari format per petites cases de fusta al més pur estil finlandès, que també val la pena visitar. En aquest punt si ens atrauen els museus tenim el museu Sibelius amb més de 350 instruments exposats, i el museu Aboa Vetus Ars Nova (literalment Turku Antic Art Nou). Travessem l’Aura i anem a fer un café, tenim dues opcions: Café Art (petita cafeteria que es torren el seu propi café) o la cafeteria de la biblioteca (la qual no està de més entrar a treure el cap). Un cop reposats, emprenem el viatge direcció nord cap a Logomo, la seu de les activitats programades per La Capital Europea de la Cultura 2011. Allà podrem visitar exposicions i espectacles. Baixem cap a la plaça central i carrer comercial per acabar vorejant el riu fins al castell.

Vull destacar el Hostel Turku, ja que és un dels millors que he estat mai: barat comparat amb els preus del país, net i agradable. També vull comentar la proximitat de la ciutat a les illes Åland, que juntament amb l’arxipèlag, són una bona opció pels mesos d’estiu. Per els visitants amb canalla hi ha Naantali, un parc d’atraccions dedicat als personatges de dibuixos animats Moomins, que queda prop de Turku.

Per cert, com podreu veure a les fotos, els trens a Finlàndia són cars però són comodíssims, amb zones habilitades per jugar els nens, servei de begudes i menjar, butaques amples, cabines per trucar amb el mòbil sense molestar als demés i endolls de 220v pels portàtils.

 

 

 

Porvoo

Aquest cap de setmana he estat a Porvoo (Borgå en suec), la ciutat de les casetes de fusta. Sense cap mena de dubte, dels llocs més bonics que he visitat des de que estic aquí.

Com no es cansen mai de dir els seus habitants, Porvoo és la segona ciutat més antiga de Finlàndia, només superada per Turku, però no és ni de bon tros de les més grans del país. Amb menys de cinquanta-mil habitants, un seguit de casetes de fusta, la majoria d’elles de planta baixa, van enfilant un petit turó just al costat del riu. El cim del turó és coronat amb la imponent catedral luterana, un edifici no molt diferent de les altres cases però de dimensions desmesurades.

La catedral ha estat parcialment destruïda en diverses ocasions; primer pels Danesos, després pels Russos en tres ocasions i finalment per uns joves del poble. El 29 de maig de 2006, el foc provocat per uns brètols va cremar la immensa teulada de fusta del temple, deixant-lo descobert, però amb l’estructura suficientment en bones condicions com per poder-la tornar a reconstruir.

El que fa de Porvoo una ciutat realment important són dos fets destacats de la història del país que van succeir en la petita localitat a principis del segle XIX: el naixement del gran poeta Runeberg i la confirmació de la nova constitució finesa per part del Tzar Alexandre I de Rússia, la qual convertia Finlàndia en el Gran Ducat Rus.

També és el lloc de naixement de Sami Hyypiä, el gran defensa del Liverpool.

A Porvoo hi vàrem anar amb la Mireia, que em va venir a veure en un viatge llampec, i un cop allà ens vàrem trobar en Nando i el seu germà, un company de Terrassa que també estava de visita. Al Flickr de Suomiant podeu veure les fotos.

 

PD: Ahir se’m va fer tard i vaig matar el post molt ràpid… Només volia afegir que per tots aquells que tingueu pensat pujar a visitar Finlàndia, és molt aconsellable passar-se per Porvoo ja que és realment bonic i queda a prop de Hèlsinki. Durant l’hivern s’hi pot anar amb bus des de l’estació de Kamppi, al centre de Hèlsinki. El viatja dura 1 hora i val uns 20 euros (14 pels estudiants). Durant l’estiu també s’hi pot arribar amb un romàntic tren de vapor, que tarda una mica més i desconec el preu. Un cop allà podeu visitar la Casa i el museu del poeta Runeberg, la Catedral per suposat, també hi ha una xocolateria molt mona on es pot veure el taller i observar com treballen el cacau, bars a la vora del riu (això si no està congelat!) i algunes rutes per caminar enmig del bosc. Definitivament Porvoo és un must see del sud de Finlàndia.

 

Discos del 2010

Aquests són els discos que més m’han agradat del passat 2010:

 

Brothers de The Black Keys

My Beautiful Dark Twisted Fantasy de Kanye West

Teen Dream de Beach House

Contra de Vampire Weekend

High Violet de The National

Band of Joy de Robert Plant

Le Noise de Neil Young

The Archandroid de Janelle Monáe

Congratulations de MGMT

Becoming a Jackal de Villagers

 

Una menció especial per els discos de LCD Soundsystem, Deerhunter, Big Boi, Jamey Johnson, Laura Marling, Perfume Genius i Edwyn Collins.

Prometo dedicar la pròxima entrada del bloc a alguna cosa relacionada amb Finlàndia…

Per cert, he escoltat els dos temes del nou disc que han avançat els Manel i… ai ai ai!